Aquests dies que vam estar de vacances al País Basc, vam tenir temps de veure els contrastos que presenta aquell país, i jo vaig fer una hipòtesi del que penso que és el seu "problema".
El País Basc presenta un paisatge molt degradat, en una part important del seu territori. I quan dic degradat em refereixo a fàbriques, xemeneies amb fum, indústries molt contaminants, en qualsevol indret, no únicament en els polígons industrials.
Això és una conseqüencia de la reconversió industrial que va patir tot el territori a finals dels anys 70. Fins aquelles dates, l'economia del País Basc estava dominada pels alts forns i la siderurgia. Quan aquest sector va entrar en crisi, milers de treballadors es van quedar al carrer. La presió social d'aquesta gent a l'atur va provocar que empreses altament contaminants fossin acceptades en aquell territori, únicament amb l'argument de donar feina als aturats.
En aquell context, ETA anava malvivint com a resistència nacionalista contra el franquisme. I juntament amb la reconversió industrial hi ha la reconversió d'ETA. De mica en mica es va anar omplint de fills dels obrers que patien la greu situació. En altres països, aquesta gent omplen el gruix dels sindicats. Allà se'n va anar a ETA. D'aquí ve l'extorsió als empresaris (l'impost revolucionari), i les simpaties que desperta ETA entre la massa obrera.
En aquests moments, continua havent-hi una gran massa obrera al País Basc, i una minoria capitalista. Com que les armes no és la forma moderna de lluitar contra els empresaris, ETA ha reconduit la seva missió cap a termes nacionalistes. Això sí, ara hi afegeixen "marxistes - leninistes", perquè no poden abandonar la massa obrera, que al cap i a la fi és que els hi proporciona mà d'obra i cobertura social.
En fi, no sé si he aclarit alguna cosa, però penso que és molt complexe. D'aquí que em miro amb molt d'escepticisme les negociacions del president Zapatero. No voldria estar al seu lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada