“Que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son”, deia Segismundo a “La vida es sueño”, de Calderón de la Barca. I qué encertades que són aquestes paraules. Ens passem la vida teixint la nostra existència a l'entorn d'aquestes il·lusions anomenats somnis, que ens poden endolcir o amargar la vida. Són emocions inherents a l'èsser humà, que ens acompanyarà fins al final de la nostra existència.
I la tradició oral, aquella que ens transmet la sabiduria mil·lenària ens explica que els humans sempre ens hem malfiat de compartir somnis. Gairebé preferim que ens els robin. D'aquesta inquietud surt la llegenda de l'atrapasomnis.
Quan el món començava a caminar, un cap espiritual, un lakota per ser més exactes, va tenir una visió. En ella se li va aparèixer un déu de la sabiduria en forma d'aranya, perquè era molt bromista. Aquest li va explicar que hi havia un llenguatge que només podien entendre els membres més virtuosos de la tribu. Un llenguatge secret, que faria servir per enraonar amb ell, perquè així podria entendre el missatge que havia vingut a donar-li.
Durant la visió, el lakota va escoltar atentament a aquest déu en forma d'aranya que responia al nom d'Iktomi. Mentre parlava, anava teixint una teranyina. Va parlar del cercle de la vida, descrivint totes les etapes: el naixement, la infància, la joventut, la maduresa i la vellesa. Respecte a la vellesa, va puntualitzar que hem d'anar amb més compte perquè estem igual d'indefensos que en la infància.
Igualment, Iktomi va assenyalar que en cadascuna d'aquestes etapes, tant les energies del bé com les del mal se'ns presenten, i que som nosaltres qui decidim a qui escoltem. Que les forces de la natura volen conviure amb nosaltres amb harmonia i que és a les nostres mans aconseguir-ho. Arribats a aquest punt del monòleg, la teranyina estava gairebé acabada. L'havia teixit molt acuradament. Però en el centre hi havia un forat. El déu va parlar:
“Té aquesta teranyina. Com veus, està incompleta. Fes-la servir per assolir els somnis i els objectius del teu poble. Utilitza bé les idees i les il·lusions que tinguin els demés. Quedaran atrapades en aquests fils, mentre que allò dolent, els temors i la negativitat, s'ho empassarà aquest forat.”
I així ho va fer el lakota. Va ensenyar al seu poble, els sioux, que la teranyina en realitat era un atrapasomnis, convertint-se en el símbol de la vida. En la xarxa de la vida.
