Piano, piano

Una vegada, cap a l'any 1974 o 1975, érem tot una colla de mainada que jugàvem al solar on hi havia el camp de futbol vell del Girona, a Vista Alegre. Per allà ens va comparèixer un senyor molt vell, o així ens ho va semblar, que ens va començar a explicar que per comptes de jugar tant a futbol o a policies i lladres, el que havíem de fer era aprendre a tocar el piano. I va continuar tot explicant-nos quant era de maco tocar el piano.

A nosaltres, ens va semblar que aquell senyor estava com una cabra, i des d'aquell dia li vam dir en piano, piano. En aquell moment ens va semblar que aquell senyor devia tenir uns setanta anys, o més.

Doncs bé, dies enrera em passejava per Figueres i el vaig veure caminant per la Plaça Catalunya, i li vaig fer aquesta foto, que potser no es veu gaire bé, però us asseguro que és ell.

Conclusions: O bé aquest senyor no es fa vell, o és el diable en persona.